Lent però intens viatge a través de dos rostres envoltats de foscor, amb una força inimaginable entre les mans, el foc. Gràcies a aquest l’humà ha evolucionat d’una manera, més o menys encertada, però ha evolucionat fins a arribar a uns límits mai pensats ni per ell mateix.
A través d’un camí, de la vida, els alts i baixos d’aquesta i mitjançant aquest viatge on tot s’atura i el rostre s’il·lumina per sobre de tot, la reflexió, què he fet? què faig? i què faré? queda suspesa en el fum.
